Paragens 01
Mezquita-Catedral de Córdoba
Arquitectura omeia · ampliacions cristianes · 785–s. XVI
Mezquita-Catedral de Córdoba és una parada essencial de la ruta Córdoba · Medina, mesquita i ciutat dels patis. Llegeix-la dins del paisatge arquitectònic andalús: superposició d’èpoques, ús de la llum i l’ombra, relació amb l’aigua, espai públic, materials locals i transformacions posteriors. El conjunt ajuda a entendre com unesco · omeia · romà · patis es converteix en forma urbana i experiència del lloc.
O que observar: A Mezquita-Catedral de Córdoba, fixa’t en estructura i material, gruix i textura dels murs, seqüència d’accés, proporció dels patis o places, control solar, relació amb la topografia i com les ampliacions de diferents èpoques es poden distingir sense perdre la unitat del conjunt.
Paragens 02
Puente Romano
Infraestructura romana · reconstruccions medievals · s. I aC–avui
Puente Romano és una parada essencial de la ruta Córdoba · Medina, mesquita i ciutat dels patis. Llegeix-la dins del paisatge arquitectònic andalús: superposició d’èpoques, ús de la llum i l’ombra, relació amb l’aigua, espai públic, materials locals i transformacions posteriors. El conjunt ajuda a entendre com unesco · omeia · romà · patis es converteix en forma urbana i experiència del lloc.
O que observar: A Puente Romano, fixa’t en estructura i material, gruix i textura dels murs, seqüència d’accés, proporció dels patis o places, control solar, relació amb la topografia i com les ampliacions de diferents èpoques es poden distingir sense perdre la unitat del conjunt.
Paragens 03
Torre de la Calahorra
Fortificació islà mica i cristiana · s. XII–XIV
Torre de la Calahorra és una parada essencial de la ruta Córdoba · Medina, mesquita i ciutat dels patis. Llegeix-la dins del paisatge arquitectònic andalús: superposició d’èpoques, ús de la llum i l’ombra, relació amb l’aigua, espai públic, materials locals i transformacions posteriors. El conjunt ajuda a entendre com unesco · omeia · romà · patis es converteix en forma urbana i experiència del lloc.
O que observar: A Torre de la Calahorra, fixa’t en estructura i material, gruix i textura dels murs, seqüència d’accés, proporció dels patis o places, control solar, relació amb la topografia i com les ampliacions de diferents èpoques es poden distingir sense perdre la unitat del conjunt.
Paragens 04
Alcázar de los Reyes Cristianos
Fortalesa palatina alfonsina · 1328–s. XV
Alcázar de los Reyes Cristianos és una parada essencial de la ruta Córdoba · Medina, mesquita i ciutat dels patis. Llegeix-la dins del paisatge arquitectònic andalús: superposició d’èpoques, ús de la llum i l’ombra, relació amb l’aigua, espai públic, materials locals i transformacions posteriors. El conjunt ajuda a entendre com unesco · omeia · romà · patis es converteix en forma urbana i experiència del lloc.
O que observar: A Alcázar de los Reyes Cristianos, fixa’t en estructura i material, gruix i textura dels murs, seqüència d’accés, proporció dels patis o places, control solar, relació amb la topografia i com les ampliacions de diferents èpoques es poden distingir sense perdre la unitat del conjunt.
Paragens 05
Sinagoga de Córdoba
Arquitectura mudèjar jueva · 1315
Sinagoga de Córdoba és una parada essencial de la ruta Córdoba · Medina, mesquita i ciutat dels patis. Llegeix-la dins del paisatge arquitectònic andalús: superposició d’èpoques, ús de la llum i l’ombra, relació amb l’aigua, espai públic, materials locals i transformacions posteriors. El conjunt ajuda a entendre com unesco · omeia · romà · patis es converteix en forma urbana i experiència del lloc.
O que observar: A Sinagoga de Córdoba, fixa’t en estructura i material, gruix i textura dels murs, seqüència d’accés, proporció dels patis o places, control solar, relació amb la topografia i com les ampliacions de diferents èpoques es poden distingir sense perdre la unitat del conjunt.
Paragens 06
Casa AndalusÃ
Casa-pati històrica rehabilitada · s. XII–XX
Casa Andalusà és una parada essencial de la ruta Córdoba · Medina, mesquita i ciutat dels patis. Llegeix-la dins del paisatge arquitectònic andalús: superposició d’èpoques, ús de la llum i l’ombra, relació amb l’aigua, espai públic, materials locals i transformacions posteriors. El conjunt ajuda a entendre com unesco · omeia · romà · patis es converteix en forma urbana i experiència del lloc.
O que observar: A Casa AndalusÃ, fixa’t en estructura i material, gruix i textura dels murs, seqüència d’accés, proporció dels patis o places, control solar, relació amb la topografia i com les ampliacions de diferents èpoques es poden distingir sense perdre la unitat del conjunt.
Paragens 07
Palacio de Viana
Palau de patis · fases successives · s. XV–XX
Palacio de Viana és una parada essencial de la ruta Córdoba · Medina, mesquita i ciutat dels patis. Llegeix-la dins del paisatge arquitectònic andalús: superposició d’èpoques, ús de la llum i l’ombra, relació amb l’aigua, espai públic, materials locals i transformacions posteriors. El conjunt ajuda a entendre com unesco · omeia · romà · patis es converteix en forma urbana i experiència del lloc.
O que observar: A Palacio de Viana, fixa’t en estructura i material, gruix i textura dels murs, seqüència d’accés, proporció dels patis o places, control solar, relació amb la topografia i com les ampliacions de diferents èpoques es poden distingir sense perdre la unitat del conjunt.
Paragens 08
Templo Romano de Córdoba
Temple romà imperial · s. I
Templo Romano de Córdoba és una parada essencial de la ruta Córdoba · Medina, mesquita i ciutat dels patis. Llegeix-la dins del paisatge arquitectònic andalús: superposició d’èpoques, ús de la llum i l’ombra, relació amb l’aigua, espai públic, materials locals i transformacions posteriors. El conjunt ajuda a entendre com unesco · omeia · romà · patis es converteix en forma urbana i experiència del lloc.
O que observar: A Templo Romano de Córdoba, fixa’t en estructura i material, gruix i textura dels murs, seqüència d’accés, proporció dels patis o places, control solar, relació amb la topografia i com les ampliacions de diferents èpoques es poden distingir sense perdre la unitat del conjunt.