Przystanki 01
MACBA · Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Richard Meier & Partners · 1991–1995
El MACBA és una de les intervencions que van redefinir la imatge del Raval a finals del segle XX. Richard Meier articula volums blancs, rectes i corbs al voltant de grans superfÃcies de vidre, amb la llum natural com a material principal. L'edifici no s'entén sense la Plaça dels Àngels: museu i buit urbà funcionen com una sola operació de ciutat.
Na co zwrócić uwagę: Mira la gran façana vidrada, la rampa interior visible des de fora i el contrast radical entre el blanc racionalista del museu i les façanes denses del Raval històric.
Przystanki 02
CCCB · antiga Casa de la Caritat
Helio Piñón i Albert Viaplana · Casa de la Caritat històrica · reforma 1991–1994
El CCCB reutilitza la Casa de la Caritat i fa visible el dià leg entre patrimoni i arquitectura contemporà nia. La intervenció conserva elements històrics —patis, esgrafiats, voltes i pilars— i hi introdueix una gran ala vidrada que reflecteix literalment el teixit antic. És una lliçó de rehabilitació urbana més que un objecte aïllat.
Na co zwrócić uwagę: Situa't al pati i mira la façana de vidre com un mirall: l'edifici nou no copia l'antic, sinó que el reflecteix i el posa en escena.
Przystanki 03
Antic Hospital de la Santa Creu · Biblioteca de Catalunya
Mestres del gòtic civil català · 1401–s. XVIII
L'antic Hospital de la Santa Creu és un dels grans conjunts del gòtic civil català . Va començar a construir-se el 1401 i s'organitza amb grans ales rectangulars al voltant d'un pati, seguint una lògica pròxima al claustre però aplicada a un programa assistencial. Avui acull, entre altres usos, la Biblioteca de Catalunya.
Na co zwrócić uwagę: Entra als Jardins de Rubió i Lluch i llegeix el conjunt des del pati: arcs, galeries, gruix dels murs i grans naus mostren una arquitectura institucional molt diferent de l'església gòtica.
Przystanki 04
Rambla del Raval · Gat de Botero
Projecte de regeneració urbana · espai públic · oberta 1992–2000
La Rambla del Raval és arquitectura feta amb buit. Es va obrir com a part de la transformació urbana del barri, substituint una trama molt densa per un gran espai longitudinal. La seva escala, arbrat, terrasses i activitat quotidiana expliquen com una operació d'espai públic pot canviar les connexions i la percepció d'un barri sencer.
Na co zwrócić uwagę: No miris només el Gat de Botero: observa l'amplada del buit, els carrers estrets que hi desemboquen, la continuïtat de façanes i la diferència d'escala respecte del teixit que l'envolta.
Przystanki 05
Filmoteca de Catalunya · Seu del Raval
Josep LluÃs Mateo · MAP Arquitectes · 2004–2012
La Filmoteca ocupa un solar difÃcil al cor del Raval i converteix l'estructura en la seva expressió principal. Dues grans pantalles de formigó posttensat formen les façanes llargues i permeten espais sense suports intermedis, mentre les sales de cinema es col·loquen sota la plaça. L'edifici participa directament en la regeneració de l'Illa Robador.
Na co zwrócić uwagę: Mira els grans voladissos i el formigó vist. Intenta entendre com les façanes són també estructura i com l'edifici s'obre a la plaça Salvador Seguà en comptes de presentar una façana monumental clà ssica.
Przystanki 06
Monestir de Sant Pau del Camp
Romà nic català · autors desconeguts · s. XII–XIII sobre precedents anteriors
Sant Pau del Camp és un dels testimonis romà nics més importants de Barcelona i un contrast extraordinari amb la densitat urbana del Raval. L'església conserva una planta de tradició romà nica, una portada amb peces reaprofitades i un claustre especialment singular per les seves obertures polilobulades i capitells figurats.
Na co zwrócić uwagę: Comença per la massa compacta de pedra i després busca la portada esculpida. Si visites el claustre, compara els arcs polilobulats amb el llenguatge romà nic més habitual: és el detall més inesperat del conjunt.
Przystanki 07
Palau Güell
Antoni Gaudà · 1886–1890
El Palau Güell és una de les primeres grans obres de Gaudà i una peça essencial per entendre el seu desenvolupament posterior. Darrere una façana urbana relativament severa, Gaudà construeix una seqüència espacial vertical extraordinà ria al voltant del saló central, controla l'entrada de carruatges i treballa llum, estructura, pedra, ferro, fusta i cerà mica com un únic projecte.
Na co zwrócić uwagę: Fixa't primer en els dos grans arcs parabòlics d'entrada i el ferro forjat. Si entres, segueix la secció vertical de l'edifici fins al saló central i acaba a la coberta, on les xemeneies ja anticipen el Gaudà més conegut.