Aalto, Niemeyer, Gropius, Düttmann i habitatge modern internacional
Abrir la ruta interactiva →La seu de Hanseatenweg combina pavellons baixos, patis i grans sales en continuïtat amb el paisatge del Tiergarten.
Qué observar: Entra al pati i mira com formigó, maó i jardà formen una seqüència molt més domèstica que monumental.
Aalto proposa un bloc residencial en què la planta i els balcons trenquen la idea d’una barra repetitiva.
Qué observar: Observa el ritme dels balcons i com l’edifici gira lleugerament respecte als camins del parc.
El bloc de Niemeyer s’aixeca sobre grans suports i concentra accessos i serveis en peces escultòriques independents.
Qué observar: Mira el buit sota l’edifici i la manera com els pilars alliberen el sòl com a espai continu.
Gropius introdueix una façana lleugerament plegada i una lectura molt clara de mòduls d’habitatge.
Qué observar: Observa el perfil trencat de la planta i les diferències entre façana d’accés i façana dels habitatges.
L’edifici mostra una arquitectura residencial disciplinada, lleugera i repetitiva vinculada a l’optimisme tecnològic de postguerra.
Qué observar: Fixa’t en modulació, balconades i separació entre estructura i tancament.
La casa experimental explora materials industrialitzats i una escala baixa dins el paisatge de l’Interbau.
Qué observar: Compara-la amb les torres: la modernitat aquà es construeix amb proximitat al jardà i no amb alçada.
La biblioteca és un petit equipament de barri que exemplifica com l’Interbau combinava habitatge amb serveis comunitaris.
Qué observar: Mira l’escala baixa, les transparències i la relació directa amb els recorreguts de vianants.
La nova església de postguerra forma part del conjunt Interbau i substitueix l’edifici anterior destruït durant la guerra.
Qué observar: Observa el campanar separat i la manera com la peça religiosa es col·loca lliurement dins el verd.