Stationen 01
Plaça de Catalunya · inici del Passeig de Grà cia
Eix urbà de l'Eixample · urbanització s. XIX–XX
El Passeig de Grà cia és anterior al mateix Eixample: era el camà que connectava Barcelona amb la Vila de Grà cia. Amb l'expansió del segle XIX es va convertir en un gran bulevard burgès i en un dels eixos principals del Pla Cerdà , tot i que manté una geometria pròpia que trenca la retÃcula regular.
Darauf achten: Mira l'amplada del passeig, les voreres generoses, l'arbrat i la continuïtat de xamfrans. Aquesta secció urbana és el marc que farà possibles les grans façanes modernistes de la ruta.
Stationen 02
Bancs-fanals de Passeig de Grà cia
Pere Falqués · 1906
Els bancs-fanals de Pere Falqués converteixen el mobiliari urbà en arquitectura. La base de trencadÃs funciona com a banc i suport, mentre l'estructura metà l·lica eleva els braços de llum amb una silueta molt caracterÃstica. Són una peça clau per entendre que el Modernisme també va construir l'espai públic.
Darauf achten: Fixa't en la combinació de pedra, mosaic i ferro; després mira com les peces es repeteixen al llarg de la vorera i donen ritme al passeig.
Stationen 03
Casa Lleó Morera
LluÃs Domènech i Montaner · 1902–1905
La Casa Lleó Morera és la resposta de Domènech i Montaner dins la Mansana de la Discòrdia. La reforma converteix una casa de renda preexistent en una obra d'art total, integrant pedra, escultura, vitrall, mosaic, cerà mica i fusteria. La cantonada arrodonida reforça la presència urbana sobre el xamfrà de Cerdà .
Darauf achten: Mira la tribuna circular de la cantonada, els balcons i la densitat d'arts aplicades. Compara-la després amb Amatller i Batlló: tres arquitectes, tres llenguatges completament diferents.
Stationen 04
Casa Amatller
Josep Puig i Cadafalch · 1898–1900
Puig i Cadafalch va reformar una casa convencional de l'Eixample i la va convertir en una façana deliberadament singular. El coronament escalonat recorda l'arquitectura urbana del nord d'Europa i l'ornament combina referències neogòtiques i neomudèjars amb una extraordinà ria varietat d'arts aplicades.
Darauf achten: Mira l'asimetria de la façana, la tribuna del principal, l'entrada desplaçada i sobretot el frontó escalonat. És una arquitectura que desafia conscientment la uniformitat del Pla Cerdà .
Stationen 05
Casa Batlló
Antoni Gaudà · 1904–1906
Gaudà transforma radicalment un edifici preexistent i converteix la façana en una superfÃcie orgà nica de pedra, vidre i cerà mica. La reforma reorganitza també llum, ventilació, circulacions i coberta, de manera que l'ornament no és una capa aplicada sinó part d'un sistema espacial complet.
Darauf achten: Busca la tribuna del principal, els balcons gairebé ossis, les superfÃcies de trencadÃs i la coberta que evoca el llom d'un animal. Després gira't cap a Casa Amatller per veure el contrast immediat.
Stationen 06
Casa Milà · La Pedrera
Antoni Gaudà · 1906–1912
La Pedrera porta l'experiment de Gaudà encara més lluny. L'estructura interior amb pilars redueix la dependència dels murs portants i permet una planta molt més flexible, mentre la façana de pedra ondula com una pell contÃnua independent de la distribució interior.
Darauf achten: Segueix el moviment horitzontal de la pedra i les baranes de ferro. Si visites la coberta, fixa't en com xemeneies, ventilacions i escales es converteixen en paisatge escultòric.
Stationen 07
Palau Robert
Henry Grandpierre · Joan Martorell i Montells · 1898–1903
Palau Robert introdueix una tipologia molt diferent al passeig: un palau urbà envoltat de jardÃ, més pròxim a una residència aristocrà tica que a la casa de renda de l'Eixample. La seva presència ajuda a entendre la varietat social i tipològica que va arribar a concentrar-se en aquest eix.
Darauf achten: Mira la retirada respecte del carrer, el jardà i la simetria del cos principal. Compara aquesta distà ncia urbana amb les façanes alineades de Batlló, Amatller o La Pedrera.
Stationen 08
Casa Fuster · final del Passeig de Grà cia
LluÃs Domènech i Montaner · Pere Domènech i Roura · 1908–1911
Casa Fuster tanca visualment el Passeig de Grà cia i funciona com una autèntica porta cap a l'antiga Vila de Grà cia. Domènech i Montaner resol tres façanes amb pedra clara i una potent torre cilÃndrica de cantonada, en un Modernisme ja molt refinat i contingut.
Darauf achten: Allunya't fins als Jardinets i observa com la torre de cantonada construeix el final del passeig. La ruta acaba aquà perquè l'edifici és també una frontissa entre Eixample i Grà cia.